Coses
Defensar-te
Estar segur d'allò que creus, mantenir-te en una posició, és sovint la tasca més dura de la teva vida. D'aquí la impersonalitat, la mediocritat. És com si et vinguéssin a robar a casa: t'hi pots deixar la pell, i al màxim al que aspires és a allò que ja tenies -que ja sabies, en aquest cas.
Generalment, el primer al que t'hauràs d'enfrontar és a una sèrie de prealfabets en la matèria, armats d'escarni i soroll. Això és cos a cos i amb arma blanca. I et recordo que, de fet, tu no volies lluitar.
Després venen uns que ja sí que saben el que diuen, i que els seus arguments són o estàn basats en supòsits correctes. Et posaràn a prova els fonaments, les taules, i fins i tot, extrapolant al problema, els ideals. Vé a ser com els que t'entren dormint: la seva professionalitat està contrastada, dedicant-se a quelcom de profit podrien resultar d'utilitat.
Finalment, si segueixes viu, vé quan la ressolució del cas és que es demostra el que tu ja sabies, el que defensaves. I potser ja tenies preparat el discurs de disculpa i assumpció d'error. No, no vé ningú a donar-te la raó. Aquells del soroll ja no se sap on són. Els que en sabien, rabiosos, tampoc no venen, ara estàn amb un altre tema. I tu, què has guanyat? Casa teva és casa teva, tu estàs cansat, no existeix la policia, i en principi pots dormir tranquil, fins demà.
Generalment, el primer al que t'hauràs d'enfrontar és a una sèrie de prealfabets en la matèria, armats d'escarni i soroll. Això és cos a cos i amb arma blanca. I et recordo que, de fet, tu no volies lluitar.
Després venen uns que ja sí que saben el que diuen, i que els seus arguments són o estàn basats en supòsits correctes. Et posaràn a prova els fonaments, les taules, i fins i tot, extrapolant al problema, els ideals. Vé a ser com els que t'entren dormint: la seva professionalitat està contrastada, dedicant-se a quelcom de profit podrien resultar d'utilitat.
Finalment, si segueixes viu, vé quan la ressolució del cas és que es demostra el que tu ja sabies, el que defensaves. I potser ja tenies preparat el discurs de disculpa i assumpció d'error. No, no vé ningú a donar-te la raó. Aquells del soroll ja no se sap on són. Els que en sabien, rabiosos, tampoc no venen, ara estàn amb un altre tema. I tu, què has guanyat? Casa teva és casa teva, tu estàs cansat, no existeix la policia, i en principi pots dormir tranquil, fins demà.
Moments
Són temps difícils, però juguem amb l'avantatge
de saber que la història no està escrita.
A més, crec que sé fer-te riure.
de saber que la història no està escrita.
A més, crec que sé fer-te riure.
Meeeeeeeeeec
Avui m'ha tocat baixar a Barcelona, i no sé com, m'he trobat al passeig Valldaura. Osti, tu saps què és el passeig Valldaura?*
Bé, Valldaura, parat en un semàfor. Osti, quina calor. A casa aquest vespre dormia amb manta, saps?
Val, deu-mil més, com jo, també parats. Sembla que aquests no es replantegen l'existència, l'orígen de la vida, i com coi s'ha arribat fins aquí.
I un mec. Meeeeeeeeeec!!! Un ésser sobre una moto, amb cara de "soroll? quin soroll?".
A tot això, són les vuit del matí, intento anar cap a la feina, passeig Valldaura, coi quina calor, i meeeeeeec. Meeeeeeeeeec!!!
Si ara arribés un extraterrestre que ha vingut a conèixer la Terra, endevina qui és el primer al que escoltaria... Meeeeeeeeeec!!!
Menys mal que tinc posat al Basté. Avui farem una mica millor el país. Oriol, hi ha un món millor. Vida, et prometo que el que et dic que vull que construïm plegats no passa per aquí.
*Nota: si ara mateix estàs pensant "què té de dolent?", amic, no segueixis llegint. Aquest text no és per tu. De fet, és possible que aquesta web tampoc.
Bé, Valldaura, parat en un semàfor. Osti, quina calor. A casa aquest vespre dormia amb manta, saps?
Val, deu-mil més, com jo, també parats. Sembla que aquests no es replantegen l'existència, l'orígen de la vida, i com coi s'ha arribat fins aquí.
I un mec. Meeeeeeeeeec!!! Un ésser sobre una moto, amb cara de "soroll? quin soroll?".
A tot això, són les vuit del matí, intento anar cap a la feina, passeig Valldaura, coi quina calor, i meeeeeeec. Meeeeeeeeeec!!!
Si ara arribés un extraterrestre que ha vingut a conèixer la Terra, endevina qui és el primer al que escoltaria... Meeeeeeeeeec!!!
Menys mal que tinc posat al Basté. Avui farem una mica millor el país. Oriol, hi ha un món millor. Vida, et prometo que el que et dic que vull que construïm plegats no passa per aquí.
*Nota: si ara mateix estàs pensant "què té de dolent?", amic, no segueixis llegint. Aquest text no és per tu. De fet, és possible que aquesta web tampoc.
Doctor Estivill
"Canta amb Falsterbo Marí perquè la música forma part de la seva vida, i més ara que no té necessitat de triomfar, viure'n o ser reconegut", diu a la seva web. I heus aquí el gran punt d'admiració: el món ens ha regalat aquesta combinació entre l'assumpció de la responsabilitat vital i la força per seguir els pensaments i ideals, capaç de fer-nos feliços. Quin sentit té la cultura, l'artista, si no transmet motivacions? Camins per descobrir, conceptes per analitzar, idees per madurar...
Algú deu haver pensat, en més d'una ocasió: "què fa aquest home amb una guitarra i cantant l'Estranya Joguina?". Doncs passar-s'ho bé, i provar de despertar consciències i transmetre valors, que prou falta fa, i per desgràcia poc hi ajuda la resta.
I aportar-nos cultura lírica i musical. La preciosa versió musicada de La fada de Roses, de Verdaguer, inclosa al darrer CD, "Què fas, Polissó?". Qui ens tradueix sinó al català Teach your children? T'imagines que descobreixes Bob Dylan o John Denver gràcies a ell? Li deus mitja vida, nen.
Amb el Grup de Folk, ja al maig del 68 tocaven al Parc de la Ciutadella, davant de 9.000 persones... deu fer un mes actuaven al Palau de la Música, i fa 3 setmanes els veia fent cantar i ballar petits i grans a la Plaça del Mercat de Sant Cugat.
Música en estat pur. Cultura i energia per fer allò que creu i fer-ho arribar a la gent. La motivació i el sentiment són tan intangibles com apreciables. Ull, que parlem del Doctor Estivill.
Avui he tingut la sort de conèixe'l. Tan humil com els seus ideals, tan pur com les seves cançons, tan feliç com jo.
Perquè de gran vull ser com ell, m'he deixat de dir-li, en nom de les ànimes que l'escolten, "Keep on rockin' in the free world", doctor Estivill.
Moments
"Jo m'he clitxat a mi mateixa." (Estef)
Festa de Primavera '08
S'apropa la Festa de Primavera de la família targarina... enguany amb actuacions d'excepció, ping-pong, jocs arcade i -com no- la truita de la padrina!
Breus
Moments
Vs
Dispensi
- I si els fem cas? (30-04-08)
- Saps què et vull dir? (29-04-08)
- Premis, reconeixements (27-04-08)
Articles
Obscur