Coses
DIVE: The Medes Islands Secret
José A. Giacomelli és el primer català que ha tingut l'honor de conjugar el patrimoni cultural de la Costa Brava amb pinzellades històriques nacionals per a la creació d'un videojoc per la consola de darrera generació Nintendo Wii. "DIVE: The Medes Islands Secret" és un títol dins el gènere de les plataformes sobre submarinisme que permetrà als jugadors de qualsevol racó del món explorar les fondàries de les Illes més emblemàtiques del nostre país, magistralment recreades en 3D. Gràcies a l'Albert Murillo he pogut fer-li una entrevista des d'una òptica de projecte i d'indústria, i val a dir que de cada una de les respostes se'n desprèn una amabilitat i predisposició excepcionals. Esperem doncs que aquest projecte funcioni tan bé com mereix!
D'on surt la idea de fer un videojoc sobre les Illes Medes? Hi teniu algun lligam? Vàreu detectar un buit de mercat en el patrimoni de la Costa Brava catalana?
Quan vam acabar el nostre anterior desenvolupament, el 5 Spots Party, vam decidir esperar per a conèixer una mica més el sector de WiiWare, el target de públic, i veure l'evolució de les vendes. Sabíem que havíem de desenvolupar un altre producte, però no teníem clar quin havia de ser.
Quan desenvolupes videojocs, es passa molt de temps pensant en possibles idees que podrien funcionar. La idea em va venir precisament a les Medes, un dia de juliol en el què vaig apropar-me a L’Estartit amb la família. Jo estiuejo a la Costa Brava des de fa molts anys.
Vaig pensar que el submarinisme era un tema pot explorat als videojocs, i em va semblar una bona idea fer un joc plataformes pensant-hi.
Quins coneixements i experiència teníeu quan vàreu començar amb el joc? Algun lligam amb universitat o màster?
Des de l'any 2001, la meva empresa està orientada a desenvolupar videojocs. Ens hem acostat a mercats com el del "Casual" per a PC, hem publicat al mercat del Retail, hem explorat àrees online, com ara les apostes o casinos, i hem desenvolupat diverses màquines recreatives. L’any passat ens vam estrenar amb les consoles. Vam decidir recuperar un títol "Casual" en el qual havíem participat, i que havia estat a les primeres posicions en diverses webs del sector per fer una portabilitat a WiiWare.
Sobre les Universitats, encara que conec personalment als directors de diferents Màsters en videojocs a tot l’Estat, no hem aprofundit en aquesta àrea, tot i que amb nosaltres tenim a un dels professors del Màster de la UAB, amb la qual cosa estem molt propers a aquests recursos.
Quines bases o temaris heu utilitzat per al disseny conceptual del videojoc?
La idea inicial va ser realitzar un plataformes ambientat en el món submarí. Al poc temps de començar el document de disseny se'ns va acudir la opció de localitzar el joc a les Medes. Vàrem contactar amb el Patronat de Turisme Girona Costa Brava que, a la vegada, ens va posar en contacte amb el Club de Turisme Nàutic Costa Brava, i amb l' Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava. Ens van ajudar molt amb materials, terminologia i informació històrica i de localització. Per dotar al sistema de més continguts, vam decidir afegir-li una segona trama a la història, per a donar-li més profunditat. El que inicialment era trobar 10 tresors, va passar a un stage superior. Per aconseguir-ho ens hem inspirat en certs elements històrics, algun objecte emblemàtic - com els dofins submergits de les Medes- o monuments com el Monestir de St. Pere de Rodes. Wikipedia i Google també ens van ajudar molt per a buscar localitzacions en la resta del món, fins a arribar a les 10 que actualment té el videojoc.
Quin és el model de finançament que heu utilitzat? Heu reunit capital per vosaltres mateixos? Heu buscat inversors? Tractant-se de promoció de les Illes Medes, heu trobat alguna subvenció o patrocini?
El finançament de tot el projecte s’ha fet amb capital propi. Els socis de la companyia, i els seus propis resultats d’anys anteriors, ens han permès tirar endavant aquest desenvolupament. Efectivament, em trobat una subvenció per l’àrea del màrqueting del videojoc. Els mateixos organismes que et comentava anteriorment han aportat coneixements, difusió i una subvenció econòmica.
Quin és el model de producció que vàreu seguir? Quines parts heu externalitzat? És fàcil trobar partners al nostre país en aquest sentit?
Aquest desenvolupament ha tingut diferents actors. Des de Cosmonaut Games hem tingut la idea, hem desenvolupat el document de disseny i hem coordinat tots els recursos: gràfics, programació, àudio, efectes, màrqueting... alguns dintre i uns altres fora. I, per sort, al nostre país tenim grans professionals dedicats al mon dels videojocs que ens han donat un cop de mà en aquest projecte tan ambiciós.
He pogut saber que el videojoc està desenvolupat amb Unity. Quins avantatges ofereix aquesta plataforma? Vàreu explorar algunes altres possibilitats? Quines?
No, per aquest videojoc em llicenciat un motor gràfic d’un tercer. Un motor no comercial. El següent joc que estem preparant (i del que encara no puc explicar massa cosa) l’estem desenvolupant amb Unity. Una plataforma molt estable i robusta que ens a fet estalviar molt temps de programació i que, a més, ens permetrà compilar per PC, XBox, Mac i iPhone. Es una bona manera d'optimitzar recursos.
Sobre el treball amb Nintendo, podríem dir que és fàcil posar un joc a la WiiStore? Quins han estat els principals problemes o complicacions amb la marca? Quin paper ha jugat Nintendo España?
El primer pas per a poder treure un joc sota el paraigües de Nintendo és aconseguir una llicència oficial de desenvolupament. Amb la nostra experiència en altres sectors no va ser massa complicat obtenir-la. No puc explicar massa coses sobre el procés intern de Nintendo però voldria destacar la facilitat que t'ofereixen, i l'ajuda en el moment de desenvolupar. A diferència d'altres plataformes, un simple "concept" i una explicació escrita d'una pàgina és suficient perquè et donin llum verda. És a dir, pots començar a desenvolupar sabent que el teu joc serà publicat. Durant el procés t'ajuden en totes les àrees que necessitis i sempre tenen a la teva disposició diferents persones de contacte per a fer preguntes. El seu nivell de test del joc és extrem i passar-ho suposa un esforç especial encara que això ho fan per a assegurar el correcte funcionament de la plataforma i protegir a l'usuari final.
Nintendo España ajuda als desenvolupadors espanyols en temes de màrqueting i promoció, i estan sempre oberts a comentar alternatives i possibilitats pel que fa al PR a Espanya.
D'on surt la idea de fer un videojoc sobre les Illes Medes? Hi teniu algun lligam? Vàreu detectar un buit de mercat en el patrimoni de la Costa Brava catalana?
Quan vam acabar el nostre anterior desenvolupament, el 5 Spots Party, vam decidir esperar per a conèixer una mica més el sector de WiiWare, el target de públic, i veure l'evolució de les vendes. Sabíem que havíem de desenvolupar un altre producte, però no teníem clar quin havia de ser.
Quan desenvolupes videojocs, es passa molt de temps pensant en possibles idees que podrien funcionar. La idea em va venir precisament a les Medes, un dia de juliol en el què vaig apropar-me a L’Estartit amb la família. Jo estiuejo a la Costa Brava des de fa molts anys.
Vaig pensar que el submarinisme era un tema pot explorat als videojocs, i em va semblar una bona idea fer un joc plataformes pensant-hi.
Quins coneixements i experiència teníeu quan vàreu començar amb el joc? Algun lligam amb universitat o màster?
Des de l'any 2001, la meva empresa està orientada a desenvolupar videojocs. Ens hem acostat a mercats com el del "Casual" per a PC, hem publicat al mercat del Retail, hem explorat àrees online, com ara les apostes o casinos, i hem desenvolupat diverses màquines recreatives. L’any passat ens vam estrenar amb les consoles. Vam decidir recuperar un títol "Casual" en el qual havíem participat, i que havia estat a les primeres posicions en diverses webs del sector per fer una portabilitat a WiiWare.
Sobre les Universitats, encara que conec personalment als directors de diferents Màsters en videojocs a tot l’Estat, no hem aprofundit en aquesta àrea, tot i que amb nosaltres tenim a un dels professors del Màster de la UAB, amb la qual cosa estem molt propers a aquests recursos.
Quines bases o temaris heu utilitzat per al disseny conceptual del videojoc?
La idea inicial va ser realitzar un plataformes ambientat en el món submarí. Al poc temps de començar el document de disseny se'ns va acudir la opció de localitzar el joc a les Medes. Vàrem contactar amb el Patronat de Turisme Girona Costa Brava que, a la vegada, ens va posar en contacte amb el Club de Turisme Nàutic Costa Brava, i amb l' Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava. Ens van ajudar molt amb materials, terminologia i informació històrica i de localització. Per dotar al sistema de més continguts, vam decidir afegir-li una segona trama a la història, per a donar-li més profunditat. El que inicialment era trobar 10 tresors, va passar a un stage superior. Per aconseguir-ho ens hem inspirat en certs elements històrics, algun objecte emblemàtic - com els dofins submergits de les Medes- o monuments com el Monestir de St. Pere de Rodes. Wikipedia i Google també ens van ajudar molt per a buscar localitzacions en la resta del món, fins a arribar a les 10 que actualment té el videojoc.
Quin és el model de finançament que heu utilitzat? Heu reunit capital per vosaltres mateixos? Heu buscat inversors? Tractant-se de promoció de les Illes Medes, heu trobat alguna subvenció o patrocini?
El finançament de tot el projecte s’ha fet amb capital propi. Els socis de la companyia, i els seus propis resultats d’anys anteriors, ens han permès tirar endavant aquest desenvolupament. Efectivament, em trobat una subvenció per l’àrea del màrqueting del videojoc. Els mateixos organismes que et comentava anteriorment han aportat coneixements, difusió i una subvenció econòmica.
Quin és el model de producció que vàreu seguir? Quines parts heu externalitzat? És fàcil trobar partners al nostre país en aquest sentit?
Aquest desenvolupament ha tingut diferents actors. Des de Cosmonaut Games hem tingut la idea, hem desenvolupat el document de disseny i hem coordinat tots els recursos: gràfics, programació, àudio, efectes, màrqueting... alguns dintre i uns altres fora. I, per sort, al nostre país tenim grans professionals dedicats al mon dels videojocs que ens han donat un cop de mà en aquest projecte tan ambiciós.
He pogut saber que el videojoc està desenvolupat amb Unity. Quins avantatges ofereix aquesta plataforma? Vàreu explorar algunes altres possibilitats? Quines?
No, per aquest videojoc em llicenciat un motor gràfic d’un tercer. Un motor no comercial. El següent joc que estem preparant (i del que encara no puc explicar massa cosa) l’estem desenvolupant amb Unity. Una plataforma molt estable i robusta que ens a fet estalviar molt temps de programació i que, a més, ens permetrà compilar per PC, XBox, Mac i iPhone. Es una bona manera d'optimitzar recursos.
Sobre el treball amb Nintendo, podríem dir que és fàcil posar un joc a la WiiStore? Quins han estat els principals problemes o complicacions amb la marca? Quin paper ha jugat Nintendo España?
El primer pas per a poder treure un joc sota el paraigües de Nintendo és aconseguir una llicència oficial de desenvolupament. Amb la nostra experiència en altres sectors no va ser massa complicat obtenir-la. No puc explicar massa coses sobre el procés intern de Nintendo però voldria destacar la facilitat que t'ofereixen, i l'ajuda en el moment de desenvolupar. A diferència d'altres plataformes, un simple "concept" i una explicació escrita d'una pàgina és suficient perquè et donin llum verda. És a dir, pots començar a desenvolupar sabent que el teu joc serà publicat. Durant el procés t'ajuden en totes les àrees que necessitis i sempre tenen a la teva disposició diferents persones de contacte per a fer preguntes. El seu nivell de test del joc és extrem i passar-ho suposa un esforç especial encara que això ho fan per a assegurar el correcte funcionament de la plataforma i protegir a l'usuari final.
Nintendo España ajuda als desenvolupadors espanyols en temes de màrqueting i promoció, i estan sempre oberts a comentar alternatives i possibilitats pel que fa al PR a Espanya.
Quina nit
És evident que per cada botó hi ha una complexa circuiteria darrere. Vull dir que, perquè en préme’l passi alguna cosa, és necessari tot el coneixement i l’esforç, i al capdavall també la sort perquè l’espurna salti, i allò s’encengui com si fos el més senzill del món.
Ahir nit tot va ser el més senzill del món. Tot va transcórrer amb la naturalitat de la que en són capaços els mestres: el talent no és només resoldre la complexitat, sinó fer a més que sembli senzillesa.
En Pep Sala només ofereix dos concerts íntims l’any. Són concerts de molt petit format, entre amics, on sonen aquells temes que un dia molt magistralment es van titular “per si mai et fan talta”. Històries de Sau com Temps difícils o Els dies passen, que ens han explicat com viure, i que de més d’una ens n’han salvat. Íntim també vol dir que les cançons van poc vestides. Sol a la guitarra o al piano, tot i que en algun moment hi col•labora algun amic, com ara en Ramon Altimir.
Ahir però teniem una sorpresa preparada, penso que tots. Jo perquè vaig convèncer l’Eduard Estivill i la Montse Domènec perquè vinguessin a veure’l. En Pep perquè se’ls va trobar allà, i l’Eduard perquè en Pep li va proposar de fer un tema plegats: Teach Your Children, dels Crosby, Stills & Nash –hem dit majestria, no ho dubtessim pas-. L’una rere l’altra, temes que et recorden que els tenies massa oblidats, com Pertànyer a algun lloc, Fa molt temps que no sé res de tu, o Un trosset de cançó, que ni tan sols coneixia, i va servir per arrodonir el final.
Alguns somnis venen de matinada, i és quan vam poder anar a sopar plegats, i comprovar com en Pep és una autèntica enciclopèdia de la música. Ho té tot i ho sap tot. És molta més música que Pep Sala i que Sau. És el que vulguis: Paul Simon, The Band. Mira que hi ha màsters, i en canvi hi ha lliçons que només alguns professors a la vida et poden ensenyar. Te’ls pots trobar amb una guitarra, en algun lloc tan perdut com entranyable cantant. Qüestió de sort? Recorda que el talent és la ressolució de la complexitat de manera que sembli senzill tot plegat.
Moments
"A Granollers s'ha d'actuar com un ninja: de la Gralla d'un salt a l'Espinassa, i després desaparèixer." (uri Boira)
Entrevista amb Kenneth Paul Morse
De l'entrevista amb Kenneth Paul Morse, fundador del Centre d'Emprenedors del MIT, que publica avui La Vanguardia (és una llàstima que no ofereixin els continguts online en obert):
"La definición de innovación es invención más innovación"
"En California, por ejemplo, sólo se necesitan 20 minutos y 20 dólares para crear una empresa"
"En los próximos 5 años, la mayor parte del empleo que se creará en España vendrá de las start-up"
"Hay un dilema curioso: la forma más sencilla de crear empleo es que sea más fácil despedir a los trabajadores"
"Mi consejo es que cuando vean a alguien con ideas raras, no le rechacen: algunas de las cosas más brillantes que se han hecho en este mundo han sido gracias a las ideas de personas raras, como Einstein. La reina Isabel la Católica, que fue la primera capitalista, decidió invertir su dinero en un tipo raro: Cristóbal Colón. Y el negocio no le fue nada mal."
"Lo primero, que sea ambicioso y que no tenga miedo a fracasar, porque el fracaso es la madre del éxito".
"La definición de innovación es invención más innovación"
"En California, por ejemplo, sólo se necesitan 20 minutos y 20 dólares para crear una empresa"
"En los próximos 5 años, la mayor parte del empleo que se creará en España vendrá de las start-up"
"Hay un dilema curioso: la forma más sencilla de crear empleo es que sea más fácil despedir a los trabajadores"
"Mi consejo es que cuando vean a alguien con ideas raras, no le rechacen: algunas de las cosas más brillantes que se han hecho en este mundo han sido gracias a las ideas de personas raras, como Einstein. La reina Isabel la Católica, que fue la primera capitalista, decidió invertir su dinero en un tipo raro: Cristóbal Colón. Y el negocio no le fue nada mal."
"Lo primero, que sea ambicioso y que no tenga miedo a fracasar, porque el fracaso es la madre del éxito".
Moments
"La força amb què estima el que estima. La raó que posa i que sap trobar en tot. La falta de centre que sempre el castiga. Com abraça el que ha guanyat amb esforç. El buit que deixa el poc amor que desitja. L’estrany a casa, el català al món." (Anna Punsoda > gràcies Anna :)
La setmana del Dalai-lama
En una mateixa setmana, el Dalai-lama s'ha entrevistat amb Barack Obama i ha enviat una carta als diputats catalans per demanar-los que facin el favor de prohibir les corrides de toros a Catalunya. El món no és tan gran. El que fem sí que és important. El líder espiritual del Tibet, si d'alguna cosa en sap, és de justícia. N'ha de saber, perquè el seu camí és per aconseguir-la. D'aguantar. D'una de les regions que viu en una de les màximes injustícies de planeta, i de veure com el país opressor pretén anar al món a dir que pel fet de ser primera potència pot actuar amb impunitat. Molt bé, doncs dijous amb Obama, perquè si és tan just, bé li han d'interessar els 120.000 tibetans s'han vist ja forçats a l'exili, a més del milió dos-cents mil que han mort per culpa de l'ocupació xinesa. I ahir als nostres diputats, perquè si són tan d'esquerres, bé els deu interessar recordar que les corrides són apologia d'una pràctica cruel amb animals innocents. L'espectacle d'una mort. La vergonya és que després de tants anys de populisme, encara t'hagi d'escriure el Dalai-lama per explicar-te què és el bé i què és el mal, per cert des d'una terra molt, però que molt més oprimida que la teva. Que ens disculpin doncs a tots els que ens mirem el món des de la meritocràcia, i per tant amb els ulls fora de la nostra.
"Obama promet al Dalai-lama que vetllarà pels drets del Tibet"
"El Dalai-lama tampoc no vol els toros"
"Obama promet al Dalai-lama que vetllarà pels drets del Tibet"
"El Dalai-lama tampoc no vol els toros"
La Fundació
Quan la humanitat estarà ja estesa per tota la Via Làctia, formant l'Imperi Galàtic, Tràntor en serà el planeta capital. El problema recaurà quan l'organització política de tants billons de persones comenci a patir una suau i dolça decadència, tot i que afortunadament una persona se n'adonarà: Hari Seldon, que no es tracta precisament d'un periodista sinó un matemàtic creador de la psicohistòria, una ciència que parteix de la psicologia i els grans conjunts de dades, per poder predir els comportaments de les persones de manera estadística.
No cal dir que pels funcionaris aquesta ciència serà percebuda com una amenaça, però tot i amb això hauran de donar fe a les teories, i traslladar les seves elits a un altre planeta per tal de crear una Enciclopèdia Galàctica, capaç d'emmagatzemar els coneixements adquirits durant tants anys d' humanitat, donat que les estimacions són de no més de 300 anys més de funcionament vital. Els escollits per anar al planeta Terminus, anomenats La Fundació, tindran per objectiu la creació d'aquesta enciclopèdia, però aviat veuran amenaçada la seva existència pels quatre planetes veïns: Anacreonte, Smyrno, Konom i Daribow, regnes independitzats de l'Imperi Galàctic, i de procediment bàrbar.
A La Fundació acabaran concloent que l'única forma de resoldre el seu problema és fer que els 4 regnes bàrbars s'enfrontin entre ells, de manera que cap intenti conquerir Terminus, perquè temi a represàlies de la resta. La guerra es guanya per la via intel•ligent. I espera, que això no és tot: tres dècades després d'aquest conflicte, les relacions entre La Fundació i els regnes veïns seran d'intercanvi de tecnologia, fent ús dels conceptes de la religió com la model d'actuació perquè els intercanvis siguin acceptats. Així no només controlaran el desenvolupament tecnològic sinó que, a més, també controlaran als regnes veïns. Els sacerdots, com passen a ser anomenats els membres de La Fundació, tindran el coneixement per desenvolupar tecnologia, i els bàrbars dels altres regnes els veuran com a mags capaços de controlar el misticisme, de fer realitat tot allò que no es poden explicar.
També coneguda com a Trilogia o Cercle de Tràntor, La Fundació està considerada la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps. I el seu autor, Isaac Asimov, és considerat un dels tres grans de la història al respecte.
L'any 1998 vaig llegir Neuromante, i no va ser poc el que em va costar d'entendre i assimilar el concepte de que dues persones que eren físicament a quilòmetres de distància es trobessin en una cafeteria virtual. Als protagonistes capaços de fer això se'ls anomenava ciberpunks. Posteriorment en aquests 12 anys que han passat, a la gent que es connectava en xats, se'ls va considerar fracassats a la vida real. Avui dia qualsevol et diu: com, que no tens Facebook? Hari Seldon, per cert, va deixar més missatges gravats abans de morir per als membres de La Fundació. Però no seré jo qui desvetlli tots els resultats de la seva tasca vital.
No cal dir que pels funcionaris aquesta ciència serà percebuda com una amenaça, però tot i amb això hauran de donar fe a les teories, i traslladar les seves elits a un altre planeta per tal de crear una Enciclopèdia Galàctica, capaç d'emmagatzemar els coneixements adquirits durant tants anys d' humanitat, donat que les estimacions són de no més de 300 anys més de funcionament vital. Els escollits per anar al planeta Terminus, anomenats La Fundació, tindran per objectiu la creació d'aquesta enciclopèdia, però aviat veuran amenaçada la seva existència pels quatre planetes veïns: Anacreonte, Smyrno, Konom i Daribow, regnes independitzats de l'Imperi Galàctic, i de procediment bàrbar.
A La Fundació acabaran concloent que l'única forma de resoldre el seu problema és fer que els 4 regnes bàrbars s'enfrontin entre ells, de manera que cap intenti conquerir Terminus, perquè temi a represàlies de la resta. La guerra es guanya per la via intel•ligent. I espera, que això no és tot: tres dècades després d'aquest conflicte, les relacions entre La Fundació i els regnes veïns seran d'intercanvi de tecnologia, fent ús dels conceptes de la religió com la model d'actuació perquè els intercanvis siguin acceptats. Així no només controlaran el desenvolupament tecnològic sinó que, a més, també controlaran als regnes veïns. Els sacerdots, com passen a ser anomenats els membres de La Fundació, tindran el coneixement per desenvolupar tecnologia, i els bàrbars dels altres regnes els veuran com a mags capaços de controlar el misticisme, de fer realitat tot allò que no es poden explicar.
També coneguda com a Trilogia o Cercle de Tràntor, La Fundació està considerada la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps. I el seu autor, Isaac Asimov, és considerat un dels tres grans de la història al respecte.
L'any 1998 vaig llegir Neuromante, i no va ser poc el que em va costar d'entendre i assimilar el concepte de que dues persones que eren físicament a quilòmetres de distància es trobessin en una cafeteria virtual. Als protagonistes capaços de fer això se'ls anomenava ciberpunks. Posteriorment en aquests 12 anys que han passat, a la gent que es connectava en xats, se'ls va considerar fracassats a la vida real. Avui dia qualsevol et diu: com, que no tens Facebook? Hari Seldon, per cert, va deixar més missatges gravats abans de morir per als membres de La Fundació. Però no seré jo qui desvetlli tots els resultats de la seva tasca vital.
Llums i il·luminats
Es tracta d'una equació ben senzilla, el càlcul de la qual, qui més qui menys, té a l'abast: Es tracta de posar a una banda les llums, i a l'altra els il·luminats. Hi ha d'haver més llums que il·luminats. Si la banda primera queda buida, no anem bé, i si passa a la segona, hem triomfat. Alerta, no buscar sil·logisme d'equació amb igual: necessitem més llums que il·luminats. Per exemple, ara introduïrem un operador de multiplicar. Propososem un cas vàlid: llums >= 10*il·luminats. És a dir, per cada 10 amb llums, podem tolerar un il·luminat. És a dir, amb un supòsit de convicció com aquest, podem absorvir i dissimular a un il·luminat. Compte perquè ara apereixeran articles en revistes de divulgació científica, discutint el càlcul probabilístic en què el subjecte il·luminat s'acabi integrant, s'acabi adaptant. I també apareixeran col·lectius de protesta, defensant preservar l'existència de l'il·luminat, per raons de multiculturalitat. No entrarem aquí. Senyors, centrem-nos en la fòrmula: llums >= 10*il·luminats. Posem-hi xifres, números. Demostrem de manera empírica i exacta que no ens en sortim perquè estem menys rodejats de llums que d'il·luminats. Ciència!!! Llum!!! No obviem els resultats.
Breus
Moments
Vs
Dispensi
- Entrevista Kenneth Paul Morse (28-02-10)
- La setmana del Dalai-lama (20-02-10)
- Mossèn Tronxo (08-02-10)
Articles
DIVE: The Medes Islands Secret
Entrevista amb el creador. (10-03-10)
Entrevista amb el creador. (10-03-10)
Obscur