|
50 anys dels Fets del Palau
|
|
"Vaig tenir molta sort. Vaig esbandir amb una certa facilitat les dues persones que em van venir a detenir. Sóc molt corpulent, em van agafar pels dos braços i els vaig fer saltar tots dos. Aleshores vaig veure que al meu germà l’havíen detingut dos més. A un d’ells li vaig clavar un directe tan potent que va caure desplomat a terra, blanc com un paper de fumar. Entre el meu germà i jo també ens vam desfer de l’altre. Aleshores va passar una cosa molt bèstia: un policia es va treure una pistola, però se li va arremolinar una gentada al voltant perquè no la pogés fer servir i la pistola va quedar apuntant en l’aire. Entre els que l’agafaven hi havia mossèn Dalmau, que anava amb sotana. L’Església va fer un gran paper en aquells moments, ens donava aire. Vaig agafar una companya per l’espatlla com si fóssim parella, vaig aclotar el cap i vaig sortir i miraculosament vaig arribar a la Via Laietana. A les vuit del matí la policia em va venir a buscar a casa, però no m’hi va trobar. Em vaig exiliar durant una temporada llarga a Montserrat amb l’abat Escarré." (Pep Espar)
19-05-10, 50 anys dels Fets del Palau. No oblidem.
|
|
|