|
|
Dues hores ha durat "Los dragones de hierro" a les meves estones lliures perquè pogués llegir-lo amb comoditat, perquè ganes no me'n faltaven de tastar el nou llibre d'en Piñol, després del tendre i infantil "Laia i l'horripilant monstre de xampú", i el ficticio-biogràfic "200 bogeries perquè et quedis amb mi". La primera opinió és que aquesta novetat de Sant Jordi 2010 és l'aportació de l'autor que qualsevol que el conegui pot esperar en la literatura fantàstica. Amb els dos ingredients sense els que no pot -ni vol- viure: amor i humor, combinats de forma molt més madura que mai. I amb maduresa vull dir la capacitat que té d'entendrir-te alhora que treure't una rialla, d'una línia per l'altra. "Porque muchas veces lo importante acaba siendo la belleza del interior. Recordadlo cuando vuestros amigos tengan novio o novia, porque en algún lugar hay alguien que os está esperando para apreciaros tal como sois", "La nave cruzó el Bosque Sin Sombra a la misma velocidad con la que buscamos un cuarto de baño cuando no podemos más", o "La verdadera alma de un hombre sólo se ve cuando se enfrenta con la adversidad", per entendre'ns. Diu Simon Weil que l’art és el símbol dels dos esforços humans més nobles: construir i abstenir-se de destruir, i en Piñol a més de crear es permet el luxe de fer-nos alguns homenatges: El savi Skius, el pare Kampás, o el mateix Jomix (a veure si endevineu d’on surt el nom :) Una aventura per adolescents de capítols ben curts i lectura ràpida. 12.5 euros que ens faran passar una bona estona, i sobretot ens permetran poder fer-li la pregunta que segur que ja deu fer-li ràbia a hores d'ara: "Piñol, ja he llegit el teu llibre! quan surt el proper?" |