|
A la panxa del bou hi ha rumba
|
|
No sé si els tornarem a veure com a Tona, al menys en aquesta gira de La Troba Kung-Fú. Segon concert en què he estat del disc nou, "A la panxa del bou". Si el primer fou al Circ Cric, amb en Tortell Poltrona traient a ballar al personal, o trapezistes brincant en l'aire mentre sonava "Volant", en aquesta ocasió pis de dalt de la sala Siracusa, petita, osonenca i bensonant.
No més de 100 persones, i un convidat especial: l'Ernesto, propietari de la cantina mexicana on es va gravà el mític "Rumbia at Ernesto's", i a qui per cert es retragué honor tot dedicant-li una ranxera ballable a tot poder. A més de presentar els nous temes, que són prou bons, recorrent en música del reggae a la cumbia, i en lletres de Montserrat a Puiggraciós, alguns homenatges a les nostres idees, com la versió del "Fugitiu", poema de Josep Pla. Si una cosa té en Garriga és que t'alça, la seva feina és que no deixis de ballar. Érem pocs, i per això ens hi vam apropar.
Passen coses precioses, les mil i una rumbes són cantades en una nit. Creix la flor de primavera i ens recorda que algunes coses hem fet bé perquè som aquí. Hi haurà molta rumba aquest estiu. Els reconeixeran amb premis la feina, dóna-ho per fet. Desconec en quina fila seré al proper concert. Però com que cultura és aprendre, d'ahir me n'emporto un nit cent per cent ballada, i una frase amb mi: "Ric com sóc, si em preguntes que què tinc, et diré que tot és préstec".
Per cert, volia agraïr molt especialment al Jordi Musquera tot lo bé que es va portar amb mi, i sobretot el detall de regalar-nos el cd-single amb Flor de Primavera, dóna gust creure-hi amb gent així.
|
|
|