Avui m'ha tocat baixar a Barcelona, i no sé com, m'he trobat al passeig Valldaura. Osti, tu saps què és el passeig Valldaura?*   Bé, Valldaura, parat en un semàfor. Osti, quina calor. A casa aquest vespre dormia amb manta, saps?   Val, deu-mil més, com jo, també parats. Sembla que aquests no es replantegen l'existència, l'orígen de la vida, i com coi s'ha arribat fins aquí.   I un mec. Meeeeeeeeeec!!! Un ésser sobre una moto, amb cara de "soroll? quin soroll?".   A tot això, són les vuit del matí, intento anar cap a la feina, passeig Valldaura, coi quina calor, i meeeeeeec. Meeeeeeeeeec!!!   Si ara arribés un extraterrestre que ha vingut a conèixer la Terra, endevina qui és el primer al que escoltaria... Meeeeeeeeeec!!!   Menys mal que tinc posat al Basté. Avui farem una mica millor el país. Oriol, hi ha un món millor. Vida, et prometo que el que et dic que vull que construïm plegats no passa per aquí.   *Nota: si ara mateix estàs pensant "què té de dolent?", amic, no segueixis llegint. Aquest text no és per tu. De fet, és possible que aquesta web tampoc.