Estar segur d'allò que creus, mantenir-te en una posició, és sovint la tasca més dura de la teva vida. D'aquí la impersonalitat, la mediocritat. És com si et vinguéssin a robar a casa: t'hi pots deixar la pell, i al màxim al que aspires és a allò que ja tenies -que ja sabies, en aquest cas.   Generalment, el primer al que t'hauràs d'enfrontar és a una sèrie de prealfabets en la matèria, armats d'escarni i soroll. Això és cos a cos i amb arma blanca. I et recordo que, de fet, tu no volies lluitar.   Després venen uns que ja sí que saben el que diuen, i que els seus arguments són o estàn basats en supòsits correctes. Et posaràn a prova els fonaments, les taules, i fins i tot, extrapolant al problema, els ideals. Vé a ser com els que t'entren dormint: la seva professionalitat està contrastada, dedicant-se a quelcom de profit podrien resultar d'utilitat.   Finalment, si segueixes viu, vé quan la ressolució del cas és que es demostra el que tu ja sabies, el que defensaves. I potser ja tenies preparat el discurs de disculpa i assumpció d'error. No, no vé ningú a donar-te la raó. Aquells del soroll ja no se sap on són. Els que en sabien, rabiosos, tampoc no venen, ara estàn amb un altre tema. I tu, què has guanyat? Casa teva és casa teva, tu estàs cansat, no existeix la policia, i en principi pots dormir tranquil, fins demà.