|
Doctor Estivill
|
|
Doctor de l'Hospital General de Catalunya i cap de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Institut Dexeus de Barcelona, autor de llibres de divulgació científica, i reconegut de forma especial per les aportacions sobre el son, també pots haver-lo vist o escoltat en més d'una ocasió cantant "El gripau blau", "Paf, el drac màgic" o "Vull ser lliure".
"Canta amb Falsterbo Marí perquè la música forma part de la seva vida, i més ara que no té necessitat de triomfar, viure'n o ser reconegut", diu a la seva web. I heus aquí el gran punt d'admiració: el món ens ha regalat aquesta combinació entre l'assumpció de la responsabilitat vital i la força per seguir els pensaments i ideals, capaç de fer-nos feliços. Quin sentit té la cultura, l'artista, si no transmet motivacions? Camins per descobrir, conceptes per analitzar, idees per madurar...
Algú deu haver pensat, en més d'una ocasió: "què fa aquest home amb una guitarra i cantant l'Estranya Joguina?". Doncs passar-s'ho bé, i provar de despertar consciències i transmetre valors, que prou falta fa, i per desgràcia poc hi ajuda la resta.
I aportar-nos cultura lírica i musical. La preciosa versió musicada de La fada de Roses, de Verdaguer, inclosa al darrer CD, "Què fas, Polissó?". Qui ens tradueix sinó al català Teach your children? T'imagines que descobreixes Bob Dylan o John Denver gràcies a ell? Li deus mitja vida, nen.
Amb el Grup de Folk, ja al maig del 68 tocaven al Parc de la Ciutadella, davant de 9.000 persones... deu fer un mes actuaven al Palau de la Música, i fa 3 setmanes els veia fent cantar i ballar petits i grans a la Plaça del Mercat de Sant Cugat.
Música en estat pur. Cultura i energia per fer allò que creu i fer-ho arribar a la gent. La motivació i el sentiment són tan intangibles com apreciables. Ull, que parlem del Doctor Estivill.
Avui he tingut la sort de conèixe'l. Tan humil com els seus ideals, tan pur com les seves cançons, tan feliç com jo.
Perquè de gran vull ser com ell, m'he deixat de dir-li, en nom de les ànimes que l'escolten, "Keep on rockin' in the free world", doctor Estivill.
Afegit: Amb cara de felicitat
Si podia semblar que la bonica història que vaig viure amb l'Edu Estivill i el Grup de Folk acabaria amb l'homenatge que els vaig fer a la web després del concert de Sant Cugat i la conversa de la setmana següent, una vegada més es demostra que la història no està escrita, i nosaltres som els protagonistes d'allò que estem vivint.
Resulta que a l'Edu el va fer molt feliç que un nen ja fet gran com jo s'engolís la vergonya, i anés a agraïr-li tot el que havia fet per mi: respostes als meus sentiments, traduccions al català de les meves cançons... la banda sonora de la meva infància -i no tan infància-, en resum. I també va llegir el text que li havia dedicat...
Doncs li va agradar tant que, al més pur estil de "L'estranya joguina", em va voler fer un regal: la discografia completa de Falsterbo i del Grup de Folk.
I ja la tinc! Em va dir: "Ha estat un plaer estar amb tu. La cara de felicitat que feies ho paga tot."
I és que a vegades la màgia és adonar-nos que la vareta pot ser a la nostra mà.
|
|
|
