|
|
|
Quan la humanitat estarà ja estesa per tota la Via Làctia, formant l'Imperi Galàtic, Tràntor en serà el planeta capital. El problema recaurà quan l'organització política de tants billons de persones comenci a patir una suau i dolça decadència, tot i que afortunadament una persona se n'adonarà: Hari Seldon, que no es tracta precisament d'un periodista sinó un matemàtic creador de la psicohistòria, una ciència que parteix de la psicologia i els grans conjunts de dades, per poder predir els comportaments de les persones de manera estadística.
No cal dir que pels funcionaris aquesta ciència serà percebuda com una amenaça, però tot i amb això hauran de donar fe a les teories, i traslladar les seves elits a un altre planeta per tal de crear una Enciclopèdia Galàctica, capaç d'emmagatzemar els coneixements adquirits durant tants anys d' humanitat, donat que les estimacions són de no més de 300 anys més de funcionament vital. Els escollits per anar al planeta Terminus, anomenats La Fundació, tindran per objectiu la creació d'aquesta enciclopèdia, però aviat veuran amenaçada la seva existència pels quatre planetes veïns: Anacreonte, Smyrno, Konom i Daribow, regnes independitzats de l'Imperi Galàctic, i de procediment bàrbar. A La Fundació acabaran concloent que l'única forma de resoldre el seu problema és fer que els 4 regnes bàrbars s'enfrontin entre ells, de manera que cap intenti conquerir Terminus, perquè temi a represàlies de la resta. La guerra es guanya per la via intel•ligent. I espera, que això no és tot: tres dècades després d'aquest conflicte, les relacions entre La Fundació i els regnes veïns seran d'intercanvi de tecnologia, fent ús dels conceptes de la religió com la model d'actuació perquè els intercanvis siguin acceptats. Així no només controlaran el desenvolupament tecnològic sinó que, a més, també controlaran als regnes veïns. Els sacerdots, com passen a ser anomenats els membres de La Fundació, tindran el coneixement per desenvolupar tecnologia, i els bàrbars dels altres regnes els veuran com a mags capaços de controlar el misticisme, de fer realitat tot allò que no es poden explicar. També coneguda com a Trilogia o Cercle de Tràntor, La Fundació està considerada la millor sèrie de ciència-ficció de tots els temps. I el seu autor, Isaac Asimov, és considerat un dels tres grans de la història al respecte. L'any 1998 vaig llegir Neuromante, i no va ser poc el que em va costar d'entendre i assimilar el concepte de que dues persones que eren físicament a quilòmetres de distància es trobessin en una cafeteria virtual. Als protagonistes capaços de fer això se'ls anomenava ciberpunks. Posteriorment en aquests 12 anys que han passat, a la gent que es connectava en xats, se'ls va considerar fracassats a la vida real. Avui dia qualsevol et diu: com, que no tens Facebook? Hari Seldon, per cert, va deixar més missatges gravats abans de morir per als membres de La Fundació. Però no seré jo qui desvetlli tots els resultats de la seva tasca vital. |